M. del carmen Agulló Díaz - Mestres valencianes republicanes

MESTRES VALENCIANES

REPUBLICANES

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d'informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l'editorial.

1a edició, 2008 (Departament dEducació Comparada i Història de lEducació. Universitat de València)

2a edició, corregida i ampliada, 2020 (PUV)

© Del text: M. del Carmen Agulló Díaz, 2020

© Daquesta edició: Universitat de València, 2020

Producció editorial: Maite Simón

Disseny interior i maquetació: Inmaculada Mesa

Correcció lingüística: Jaume Ortolà

Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera i Maite Simón

Edició digital

Ai dos que levan na frente unha estrela!

Ai dos que levan no bico un cantar!

CURROS ENRÍQUEZ, A Rosalía

Índex

Nota a la segona edició

Introducció: Secrets, mentides i silencis

1. Per una nova educació de les dones a les escoles valencianes

2. Elles foren les protagonistes

CARMEN GARCÍA DE CASTRO: la dona il·lustrada

FRANCISCA SANCHIS FERRER: mestra, lliurepensadora i naturista

AMPARO NAVARRO GINER: el compromís amb un temps i amb un país

GUILLERMINA MEDRANO ARANDA: una mestra transterrada

ENRIQUETA AGUT ARMER: la palometa del Front Popular

Bibliograa

Índex onomàstic

Nota a la segona edició

Fa onze anys presentàvem la primera edició daquest llibre amb el desig de donar veu i visibilitat a cinc dones docents, compromeses amb la política educativa republicana, que van exercir la seua professió a les comarques valencianes. Intentàvem, a partir de cada memòria individual, elaborar un discurs col·lectiu, una consciència daquesta etapa teixida de veus i materials plurals.

Es tractava, aleshores, duna investigació pionera, dun dels primers intents de rescatar les trajectòries vitals i les pràctiques pedagògiques de quatre mestres i una professora normalista que simplicaren en el canvi pedagògic i social que va signicar la revolució en lescola propiciada per la Segona República.

En el transcurs daquesta dècada afortunadament shan succeït una sèrie desdeveniments que han multiplicat les obres, en diferents formats, audiovisuals i escrits, que han contribuït al rescat i la difusió del legat de les mestres republicanes, i han creat, ns i tot, una demanda social que reclama recuperar-les.

Dues tes cal destacar en aquest recorregut: lhomenatge a les normalistes que el 8 de març de 2013 va organitzar al Rectorat de la Universitat de València, amb un acte de desgreuge a la gura de Carmen García de Castro per la injusta expulsió a la qual lhavia condemnada la Universitat en 1929; i la concessió, el 2014, del Goya al millor documental a Las maestras de la República, dirigit per Pilar Pérez Solano, on es feien visibles, entre moltes altres, les nostres cinc protagonistes. Dos fets als quals cal afegir la decisió dEscola Valenciana de dedicar les seues Trobades del 2020 a la mestra valencianista Amparo Navarro Giner.

Tot plegat, exhaurida la primera edició, calia recuperar la seua memòria i fer-ne una de nova per a acostar la investigació a nous públics lectors. És per això que, en aquesta segona, a més de la necessària correcció derrates, shi han corregit les dades equivocades o incompletes i sha fet una actualització bibliogràca. En el cas de la biograa dAmparo Navarro Giner, shi aporten noves informacions, extretes dels seus expedients del procediment sumaríssim durgència, i del de depuració com a mestra, que no havíem pogut consultar en el moment de la primera edició per no haver transcorregut encara els preceptius 50 anys des del seu tancament.

Tornareu, doncs, a trobar-vos amb les biograes de la normalista Carmen García de Castro i les mestres Amparo Navarro Giner, Francisca Sanchis Ferrer, Guillermina Medrano Aranda i Enriqueta Agut Armer. Amb les famílies de totes elles hem continuat estretint els lligams de respecte i estima; hem compartit moments dhomenatges, de reconeixements cap a elles com a dones i docents. Gràcies per continuar conant en nosaltres i per fer-nos partícips de la vostra generositat.

Gràcies a totes les lectores i lectors que ens heu obligat a fer possible aquest nou text, ara en una col·lecció diferent però també editat per la Universitat de València, institució docent que ens acull en el seu si i ens anima a continuar, dia darrere dia, formant nous treballadors de lensenyament que siguen capaços dentusiasmar-se per construir una educació pública, valenciana i democràtica.

Com la que volien elles, les mestres republicanes valencianes, les autèntiques llums de la república.

Introducció Secrets, mentides i silencis

Cal recuperar la memòria històrica republicana. O, tal vegada, parlant amb propietat, les memòries històriques daquesta època, que ens permetran, a partir de cada memòria individual, elaborar un discurs col·lectiu, una consciència daquesta etapa, teixida a partir de veus i materials plurals, tal com exposa Moradiellos:

Cabría empezar orillando por absurdo el concepto de memoria histórica. La memoria de cualquier persona, como facultad de recordar, es un atributo dado a escala individual: yo recuerdo mi infancia y el exiliado recuerda su partida al exilio. Lo que llamamos «memoria histórica» no es recuerdo biográco sino conciencia formada por un tejido de experiencias, ideas recibidas, valores asumidos y lecturas mediadas: materiales de distinta procedencia que tanto se nutren de las propias vivencias biográcas como de las interacciones con otros iguales. Como ha recordado Todorov, la memoria es individual y las ideas que abrigamos sobre acontecimientos que no hemos vivido son parte de una conciencia que discurre en una esfera pública de discursos contrapuestos. Yo, nacido en 1961, tengo memoria de la llegada de la televisión en color, pero no puedo tener memoria del 18 de julio de 1936 porque no estaba allí. Y puesto que la memoria histórica no es tal sino conciencia, discurso o imagen, no puede ser unívoca sino plural.1