Vicent Simbor Roig - La nació literària de Joan Fuster

Director de la col·lecció

FERRAN CARBÓ

(coordinador de la Càtedra Joan Fuster)

Consell Assessor: Neus Campillo, Antoni Furió (UV),

Tobies Grimaltos (UV), Francesc Pérez i Moragón,

Manuel Pérez Saldanya (UV) i Vicent Simbor (UV).

Aquest volum ha comptat amb la col·laboració de

lINSTITUT INTERUNIVERSITARI DE FILOLOGIA VALENCIANA

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d'informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l'editorial.

© Del text: Vicent Simbor Roig, 2022

© De la fotografia de la coberta:

Arxiu Fotogràfic Joan Fuster

Centre de Documentació Joan Fuster, Sueca

© De la present edició:

Universitat de València, 2022

www.uv.es/publicacions publicacions@uv.es

Coordinació editorial: Maite Simón

Disseny de linterior: Inmaculada Mesa

Maquetació: Celso Hernández de la Figuera

Correcció: Enric Izquierdo

Coberta: Celso Hernández de la Figuera

Fotografia de la coberta:

Acte de nomenament de J. Fuster

com a fill predilecte de Sueca (1984)

Edició digital

A Carme

I tot poble portador duna penyora denergia, tot poble ple de facultats anímiques creadores, de vives peculiaritats, i daltres dons de Déu, es distingeix duna forma particular pel propi llenguatge, el qual, en expressar qualsevol objecte, reflecteix en aquesta expressió una part del seu propi caràcter. [] No hi ha paraula amb tanta amplitud i vivesa, com escapada del cor mateix, que bulli i palpiti, com una paraula russa dita amb precisió.

NIKOLAI V. GÓGOL, Les ànimes mortes

Trad. de Josep M. Güell

Índex

Uns mots preliminars

I. NAIXEMENT DE LES NACIONS I DE LES LITERATURES NACIONALS

1. El qüestionament de lAntic Règim i la creació de la consciència nacional en el segle XVIII

2. Llengua i nació

3. Lescriptor i la consciència nacional

4. La literatura nacional

II. LA NACIÓ LITERÀRIA CATALANA SEGONS JOAN FUSTER

1. Llengua, literatura i nació

2. La literatura i la consciència nacional: assimilació lingüística, bilingüisme, història de la literatura i història literària

3. Dèficits de la nació literària catalana: entre «poble excel·lit» i «poble frustrat»

4. Una literatura petita i sotmesa

5. Una cultura satèl·lit

6. Literatura i nació al País Valencià i als Països Catalans

7. Per un programa literari nacional: independència, modernització i internacionalització (intraduccions i extraduccions)

EPÍLEG: MUNDIALITZACIÓ I DIVERSITAT CULTURAL

1. Nou suport internacional

2. Les literatures petites en lèpoca de la mundialització

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Uns mots preliminars

Dacord amb els experts en lestudi de la paratextualitat, el pròleg o prefaci pot acomplir diverses funcions segons la diversa tipologia existent. Ja sé que hi ha lectors que no són gaire fans daquest tipus de text previ que fa de filtre dentrada a la vertadera obra, la lectura de la qual és al capdavall el motiu de la seua compra (o préstec o robatori, no gens recomanable). Una mena dentrebanc que alguns lectors resignadament sempassen i que altres es boten descaradament i tranquil·la. Hi ha, tanmateix, o així ho espere, alguns lectors si, de lectors, nhi ha que agraeixen la informació facilitada al pròleg, el qual llegeixen amb interès no fingit. Per a ells van dedicades aquestes línies escrites per lautor mateix, responsable del prefaci auctorial assumptiu original (Genette dixit). Per a ells i també per als hipotètiques estudiosos daquesta parcel·la de la paratextualitat. Qui sap si dací un parell danys no hi haurà un estudiant que, aconsellat sàviament pel tutor, no farà un treball de final de grau sobre lús dels prefacis acadèmics. Per la meua part amb molt de gust intentaré facilitar-li lestudi cenyint-me ortodoxament a les propostes genettianes.

I començaré per la funció cardinal dun pròleg redactat per lautor mateix: assegurar-se, o almenys intentar-ho, una bona lectura de lobra. És a dir, explicar els motius de «per què» i de «com» ha de ser llegit el llibre, amb lesperança que ben contestats el lector ha de poder seguir el recte camí.

Dins el «per què» destaca la funció de persuasió, la captatio benevolentiae de la retòrica clàssica llatina. I això passa en primer lloc per valorar lobra pel seu objecte destudi. En el present cas lintel·lectual català contemporani més important associat a la problemàtica nacional, des de la perspectiva de la contribució de la literatura al procés de redreçament identitari. Un tema que lautor considera que serà capaç datraure linterès del lector fins a disculpar algun oblit o insuficiència. La captatio benevolentiae o parallamps crític és adduïda de debò, més encara si el lector és conscient que es tracta dun tema enrevessat i molt «sensible».

Les funcions del «com», molt més sucoses, estan al servei de la informació i de la guia de la lectura. I en aquest cas són les que més minteressa explicitar. Començaré per exposar la gènesi daquest estudi. Lany 2019, el mateix de la seua publicació, va caure a les meues mans el llibre La fabrique de lécrivain national. Entre littérature et politique, dAnne-Marie Thiesse, especialista dhistòria cultural, directora de recerca al CNRS (Centre National de la Recherche Scientifique), un organisme públic de recerca pluridisciplinar dependent del Ministeri de lEnsenyament Superior, de la Recerca i de la Innovació francès, considerat un dels més prestigiosos del món. Ja li coneixia el seu anterior llibre titulat La création des identités nationales. EuropeXVIII-XX, de 1999, estudi brillant, que es pot considerar com una mena dantecedent de lactual. La lectura de La fabrique de lécrivain national. Entre littérature et politique, encara més apassionat que la del llibre anterior, va ser la guspira, immediata, que va despertar el meu interès destudiar la contribució de lescriptor català a la creació de la nació catalana contemporània. Lescriptor català com a agent primordial del procés de redreçament col·lectiu des de la Renaixença, com a figura dividida entre lartista de la paraula i el polític, conscientment o inconscient. La relació tan estreta entre literatura i nació, fonamental a tot Europa, tenia una evolució particular en una comunitat políticament no reconeguda com la catalana. Només em faltava un guia per acompanyar-me en el camí i aquest només podia ser Joan Fuster, lintel·lectual català més sòlid, més inquiridor i més influent. Ningú no es va acostar a la problemàtica esmentada de la relació escriptor-nació com ell ni va saber interpretar-ne els dèficits i les solucions com ell. Amb el seu ajut, gairebé tot seguit després dhaver acabat la lectura del treball de Thiesse, vaig iniciar aquest llibre que el lector té a les mans.