LA FESTA REINVENTADA
CALENDARI, POLÍTICA I IDEOLOGIA
EN LA VALÈNCIA FRANQUISTA
LA FESTA REINVENTADA
CALENDARI, POLÍTICA I IDEOLOGIA
EN LA VALÈNCIA FRANQUISTA
Gil-Manuel Hernàndez i Martí
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
2002
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial.© Lautor, 2002
© Daquesta edició: Universitat de València, 2002
Il·lustració de la coberta: Cartell anunciador de la Fira de Juliol de 1939, de José Bellver-Delman
i Manuel Diago-Benlloch (Biblioteca Valenciana)
Producció editorial: Maite Simon
Fotocomposició i maquetació: Inmaculada Mesa
Correcció: Isidre Martínez Marzo
Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera
Dipòsit legal: Z-235-2002
Impressió: INO Reproducciones
Ctra. de Castellón Km 3.800
50013 Saragossa
A Artur, Vicent, Rafa, Emili, Ignasi i Marisa
A José Vicente, amic en la memòria
País verde y herido,comarquita de veras,patria pobre
MARIO BENEDETTI
ÍNDEX
I. REINVENTANT LA FESTA
II. LA FESTA DEL PODER I EL PODER DE LA FESTA: EL CALENDARI FESTIU
1. Levolució del calendari a València
2. Un calendari en guerra
3. El nou calendari franquista
4. Ressacralització enfront de secularització
III. EL CICLE DHIVERN
1. El Nadal
2. Els porrats i Sant Vicent Màrtir
3. El Carnestoltes
4. Les Falles
IV. EL CICLE DE PRIMAVERA
1. Setmana Santa i Pasqua
2. Sant Vicent Ferrer
3. La Fiesta de la Victoria i la Fiesta de la Unificación
4. Sant Josep Artesà o la Festa del Treball
5. El Día de la Independencia (2 de maig)
6. Les Creus de Maig
7. La Mare de Déu dels Desemparats
8. Corpus Christi
V. EL CICLE DESTIU
1. Sant Joan Baptista, Sant Pere i Sant Pau
2. La Fiesta de Exaltación del Trabajo Nacional (18 de juliol)
3. La Fira de Juliol
4. Estiuejos, romeries i festes de carrer
VI. EL CICLE DE TARDOR
1. La Fiesta del Caudillo
2. Sant Dionís i Nou dOctubre
3. La Fiesta de la Raza o de la Hispanidad
4. Tots Sants o Festa de Difunts
5. Día de José Antonio
6. La Puríssima
VII. LES VISITES DE FRANCO A VALÈNCIA
VIII. DIVERSIONS, ESPECTACLES I ALTRES FESTEJOS: LA CONSOLIDACIÓ DE LOCI
IX. LA DINÀMICA DEL CALENDARI
BIBLIOGRAFIA
Agraïments
Aquest llibre constitueix la reelaboració de part del material històric recollit en la meua tesi doctoral, que duia per títol Las fiestas de Valencia bajo el franquismo (1936-1975), de la qual ja shan publicat dos volums: Falles i franquisme a València (1996) i La Feria de Julio de Valencia (1998). Constitueix, dones, la peça final duna trilogia consagrada al calendari festiu valencià del franquisme. Vull, per tant, agrair a la Universitat de València la possibilitat de poder tancar la trilogia esmentada amb ledició daquest volum. Així mateix, voldria agrair la creixent preocupació de làmbit acadèmic per la festa i el ritual, en tantes ocasions valorats com un «tema menor». Cada vegada més, i des de diverses disciplines, es considera el fenomen festiu digne de ser estudiat, com a reflex de les transformacions socials, la qual cosa és ja un motiu de satisfacció. Tampoc no puc deixar de recordar totes aquelles persones que, des de diverses esferes, mhan esperonat a estudiar el tema objecte daquest llibre, ni voldria oblidar les atencions del personal dels diversos arxius i biblioteques, de tanta ajuda en les meues investigacions. Tinc un deute, així mateix, amb dues persones: amb lamiga Sara Pérez, que va fer una primera traducció al català de lobra original en castellà, i amb lamic Josep Lluís Marín, qui amb la seua proverbial meticulositat filològica vetlà per la correcció lingüística del text inicial.
I. REINVENTANT LA FESTA
Hi ha una fotografia, presa el dia 29 de març de 1939, data de lentrada de les tropes franquistes a València, en la qual, entre el públic que saluda els soldats que vénen de la guerra victoriosa, hi destaca un grup reduït de dones abillades a la valenciana. Amb els seus vestits i pintes al cap saluden braç en alt els triomfadors que desfilen per lencara plaça dEmilio Castelar. Aquesta imatge, avui entre pintoresca i colpidora, expressa perfectament allò que el nou règim franquista estava disposat a fer amb la festa. En realitat, aquelles dones amb vestit regional simbolitzaven lesperit de la valencianitat de la festa, fonamentalment vinculada a les Falles i que, extensible a tot el calendari festiu, es posaria des de primera hora al servei dun nou ordre de coses per contribuir a legitimar-lo i sancionar-lo ideològicament. Aquesta instrumentalització, coetània de la duta a terme pels altres règims feixistes europeus, coneixeria a València, ciutat de festes i festejos, una nova manifestació, expressada en la reconformació i reinvenció del calendari festiu per les noves forces dominants, capficades a refer el passat i la memòria per redefinir un present dacord amb els seus desitjos polítics.
Ваша оценка очень важна
Помогите Вашим друзьям узнать о библиотеке
- ВКонтакте
- РћРТвЂВВВВВВВВнокласснРСвЂВВВВВВВВРєРСвЂВВВВВВВВ
- РњРѕР№ Р В Р’В Р РЋРЎв„ўР В Р’В Р РЋРІР‚ВВВВВВВВРЎР‚
- Viber
- Telegram