Vicent Giménez Chornet - Compte i raó

COMPTE I RAÓ

LA HISENDA MUNICIPAL

DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA

EN EL SEGLE XVIII

COMPTE I RAÓ

LA HISENDA MUNICIPAL

DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA

EN EL SEGLE XVIII

Vicent Giménez Chornet

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

2002

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial.

©Lautor, 2002

© Daquesta edició: Universitat de València, 2002

Producció editorial: Maite Simon

Fotocomposició i maquetació: Inmaculada Mesa

Correcció: Pau Viciano

Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera

Dipòsit legal: V-1724-2002

Impressió: Grupo CARDUCHE

Tirant lo Blanch, 11

Polígon Industrial La Lloma

46960-Aldaia (València)

ÍNDEX

Introducció

I. LHERÈNCIA DEL MUNICIPI FORAL

1. Formació del territori jurisdiccional

2. Origen del patrimoni i de la fiscalitat municipal

3. La hisenda foral

4. La ciutat de València foral. Característiques i problemes

4.1 Característiques de la ciutat de València

4.2 Problemes

II LADMINISTRACIÓ MUNICIPAL EN EL SEGLE XVIII: ENTRE LA DEPENDÈNCIA I EL FEUDALISME

1. El nou ordenament municipal

1.1 El corregidor

1.2 Lintendent

1.3 L alcalde

1.4 El capítol municipal

2. Ladministració fiscal

2.1 Els òrgans municipals

2.2 Els càrrecs municipals

2.3 Els càrrecs privats

3. La fiscalització reial de ladministració

III. LA HISENDA DE LA CIUTAT EN EL SEGLE XVIII

1. Patrimoni immoble

2. Impostos i rendes

3. Despeses

3.1 Administració

3.2 Festes i Església

3.3 Beneficència

3.4 Amortització del deute

3.5 Obres i manteniment

3.6 Educació

3.7 Plantacions i jardins

3.8 Sanitat

3.9 Abastament

3.10 Fiscalitat reial

3.11 Daltres despeses

4. La hisenda local al País Valencià i a Espanya

4.1 La hisenda local al País Valencià

4.2 Els impostas reials sobre les rendes municipals

4.3 La hisenda local a Espanya

5. La hisenda de València en els primers any s del segle XVIII

6. Estructura i conjuntura dels ingressos. Valors absoluts

7. Conjuntura dels ingressos. Valors relatius

8. Estructura i conjuntura de les despeses

9. El deute

IV. PROBLEMES ECONÒMICS I POLÍTICA MUNICIPAL

1. Rendes impagades

2. La frontera fiscal

3. El transport i la pastura del ramat

4. La crisi dels abastadors

5. Drets municipals forals sota els Borbó

6. El pes de la fiscalitat reial

7. Reformes fiscals

8. La política censal

CONCLUSIÓ

FONTS I BIBLIOGRAFIA

INTRODUCCIÓ

Linterés per la història local no és recent. És al segle passat quan proliferen els erudits que esbrinen notícies soltes i inconnexes per tal de narrar uns fets curiosos o característics de la població. Apareixen les cròniques locals. Relaten les dates de diferents construccions significatives o els esdeveniments socials destacáis. En algunes cròniques locals hi ha interés per lestudi del govern municipal, quins han estat els funcionaris alcaldes i regidors i, de vegades, es fa esment de la hisenda municipal.

Aquestes cròniques locals dinovenes encara estan molt vigents en lactualitat: hi ha una descripció de fets o de dates, mai no una interpretació, una anàlisi ni una comprensió dels esdeveniments locals. Ès a dir, no shi dóna la història local sinó la crònica. Però no sols això, en qüestió dhisenda ha ocorregut el mateix. Sovint els estudis dhisendes locals shan limitat a una descripció dels tipus fiscals quins imposts hi ha, quan es van establir, quant shi recapta, quant sen gasta i a una descripció de les oficines recaptadores nom de les dependències administratives, oficials que hi treballen, etc. Això és, es fa una crònica de la hisenda local, no pas un estudi històric científic.

Tot i que és necessari el coneixement dels fets, la descripció dels esdeveniments, la descripció de la hisenda, i això és el primer pas, cal, després, anar més enllà i fer una anàlisi de les dades.

No hi ha dubte que aquestes històries-cròniques locals han ajudat a crear unes connotacions pejoratives de tot allò que tracte sobre temes locals, tot recolzat per localistes que els ha interessat, com diuen Antoni Furió i Ferran Garcia-Oliver, una fenomenologia particular de dubtosa eficàcia científica.1

La nostra voluntat ha estat, de partida, fugir del que podria resultar una crònica de la hisenda local. Però, evidemment, en un estudi hisendístic hi ha xifres, i, potser, massa xifres. La tasca no consisteix a localitzar-les, a saber quines són i prou. Lestudi de la hisenda no es redueix a verificar quants són els ingressos i quantes són les despeses. Els nombres no estan aïllats sinó que reflecteixen una problemàtica i són conseqüència duns fets històrics. I en el cas local tampoc no volem separar les xifres de la hisenda de València dels problemes del municipi i de la societat.