Josep Lluís Gómez Mompart - Joan Fuster i el periodisme

Director de la col·lecció

FERRAN CARBÓ

(coordinador de la Càtedra Joan Fuster)

Consell Assessor: Neus Campillo, Antoni Furió (UV),

Tobies Grimaltos (UV), Francesc Pérez i Moragón,

Manuel Pérez Saldanya (UV) i Vicent Simbor (UV).

Aquest volum ha comptat amb la col·laboració de

lINSTITUT INTERUNIVERSITARI DE FILOLOGIA VALENCIANA

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial.

© Del text: J. L. Gómez Mompart, J. M. Tresserras,

E. Marco Estellés, F. Pérez i Moragón, J. À. Cano Mateu, 2022

© Del retrat de Fuster (coberta): Valentín Pla

(Fragment ampliat duna fotografia destudi, València, 1960)

© De la present edició:

Universitat de València, 2022

www.uv.es/publicacions

publicacions@uv.es

Coordinació editorial: Maite Simón

Disseny de linterior: Inmaculada Mesa

Maquetació: Celso Hernández de la Figuera

Correcció: Enric Izquierdo

Coberta: Celso Hernández de la Figuera

Fotografia de la coberta:

Equip Museu Joan Fuster, Sueca

Edició digital

Índex

Introducció

JOSEP LLUÍS GÓMEZ MOMPART

Els lectors i les lectores de Joan Fuster

JOAN MANUEL TRESSERRAS

El periodisme en la cultura catalana segons Fuster

EMPAR MARCO ESTELLÉS

Pro pane lucrando per a guanyar-se el pa

FRANCESC PÉREZ I MORAGÓN

El periodisme de Joan Fuster: una opció professional

J. ÀNGEL CANO MATEU

Els articles inèdits de Joan Fuster a Serra dOr

Introducció

El periodisme ha estat una activitat important en diversos escriptors de la literatura catalana del segle XX. Així, entre molts altres, assagistes com Eugeni dOrs, Josep Pla o Gaziel, poetes com Josep Carner o Josep Vicenç Foix, o novel·listes com Llorenç Villalonga o Pere Calders en són una mostra evident.

Joan Fuster fou un cas modèlic dautor vocacional, que va saber convertir en professió una necessitat personal de comunicar-se mitjançant lescriptura i col·laborant habitualment en la premsa escrita. El resultat de la seua intensa dedicació foren milers darticles apareguts en diversos periòdics i revistes al llarg de més duna trentena danys, a més descriure desenes de llibres, un seguit immens danotacions diàries només en part conservades, milers de cartes i de fitxes de treball La participació mitjançant articles literaris en diaris i també en revistes de periodicitat setmanal, mensual o anual, no sols va ser la seua professió, sobretot entre els anys cinquanta i els anys setanta, sinó que havia de ser i és un aspecte definitori de la seua manera descriure i del seu pensament. Més de quatre mil articles foren publicats a diaris i revistes com Jornada, Levante, El Correo Catalán, La Vanguardia, Avui, El País, Diario de Valencia, Informaciones, Serra dOr, Destino, Jano, El Temps, Por Favor, Tele/eXprés, La Nostra Revista o Pont Blau, entre daltres.

El present llibre aprofundeix en aquest tema. Joan Fuster i el periodisme inclou cinc estudis despecialistes, els quals presenten visions detallades sobre parcel·les ben significatives del seu periodisme i pensament. El punt de partença per a aquestes elaboracions posteriors foren exposicions i debats, coordinats per Josep Lluís Gómez Mompart, produïts a Sueca el 9 de novembre de 2021. El primer capítol, de Josep Lluís Gómez Mompart, és una recerca feta a partir duna enquesta enviada a quasi dos centenars de persones, que constitueixen la primera audiència específica i activa estudiada, per tal de saber què en pensen els lectors/es de la rica producció periodística daquest escriptor i intel·lectual. El segon, de Joan Manuel Tresserras, aprofundeix concretament en el paper de la cultura en el periodisme segons lescriptor de Sueca. El tercer, dEmpar Marco Estellés, revisa com el periodisme va ser el seu mitjà de subsistència i també un instrument eficaç per difondre la seua obra, com es documenta amb la correspondència que lautor mantenia amb directors, editors, amics i coneguts. En el quart, Francesc Pérez i Moragón repassa la seua trajectòria com a col·laborador de premsa comercial, en una opció professional decisiva per a la seua carrera literària i intel·lectual, així com també la tipologia dels articles o alguns episodis concrets interessants. I, finalment, J. Àngel Cano Mateu se centra en les col·laboracions inèdites de Fuster a la revista Serra dOr. Tot plegat és un necessari estudi monogràfic sobre lescriptor de Sueca, que aprofundeix considerablement en aquest àmbit de la seua producció.

CÀTEDRA JOAN FUSTER

Universitat de València

Els lectors i les lectores de Joan Fuster

Josep Lluís Gómez Mompart

Universitat de València

1. INTRODUCCIÓ

Un dels aspectes menys estudiat de lextensa producció periodística de Joan Fuster (més de quatre mil articles en més de dues dotzenes de diaris i revistes de València, Barcelona i Madrid) ha estat la recepció. El nombre i la tipologia dels seus lectors i lectores, relativament en consonància en cadascun dels periòdics on va col·laborar, de manera regular o esporàdica, poden estimar-se en relació amb la difusió de cada mitjà i de cada època. Tot i així, aquesta apreciació shauria de matisar en un percentatge (de menys o de més) dacord amb lallunyament o la proximitat del biaix ideologicopolític de la publicació, en la conjuntura corresponent, en relació amb lorientació i el tarannà del Fuster del seu moment; també en funció de si els seus articles es publicaven en llengua catalana o castellana. Perquè, dels potencials lectors i lectores daquells mitjans on va escriure, no tothom llegia els seus articles, fos perquè no interessaven, no agradaven o fins i tot, atesa la seva marcada personalitat, perquè generaven rebuig.