Josep-Vicent Garcia Raffi - Esyllt T. Lawrence

ESYLLT T. LAWRENCE:

UNA GAL·LESA ENTRE DRACS

Josep-Vicent Garcia Raf

Carme Manuel Cuenca

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA 2007

Lelaboració daquest treball ha comptat amb un ajut de la Institució de les Lletres Catalanes lany 2005.

Aquesta edició sha fet amb el suport de lAjuntament dArenys de Mar.

© Els autors, 2007

© Daquesta edició: Universitat de València, 2007

Coordinació editorial: Maite Simon

Fotocomposició i maquetació: Textual IM

Correcció: Elvira Iñigo

Coberta:

Disseny: Celso Hernández de la Figuera

Fotograa: E. T. Lawrence a lhort de la casa familiar gal·lesa

Realización ePub: produccioneditorial.com

A Caterina, Ferran i Nina,

i també a Glòria i Rafa

INTRODUCCIÓ

En 1932, quan Esyllt Thomas Lawrence tenia quinze anys, va escriure un poema a lescola secundària femenina de Swansea, la High School for Girls, titulat «Pictures in the Fire» («Dibuixos en el foc») que deia:

Oft in the over-spreading dusk I gaze

Into the softly-glowing re, and see

Bright caves of ame; but no suns dancing rays

Have ever shone upon this erce country.

It is the kingdom of the goblins red,

Who guard their realm with ever-watchful fear,

For in the mystic glowing caves tis said

Lie rubies gathered from lands far and near.

Oft in the wondrous re there brightly glows

A brilliant garden red that never needs

The care of human kind, wherein there shows

A aming wilderness of owrs and weeds,

Which independent grow of sun and rain.

Death is their fate their beauty is in vain.

La vida de Lawrence, marcada per uns interessos que esclataren des de la infantesa, esdevindrà aquest jardí dun roig brillant que mai no necessita de la cura generosa de ningú, amb les ors que creixen independents del sol i de la pluja. Tot i que la mort falaguera fóra el seu destí esperat, contràriament al que ella expressa en aquest poema dadolescència, la seua bellesa no fou en va. El reconeixement de les institucions catalanes a la seua trajectòria intellectual amb la Creu de Sant Jordi fou només una petita mostra de la inspiració que aquesta dona, que mai no es va oblidar de les seues arrels gal·leses, exercí sobre moltes persones que gosaren acostar-se a ella, tant a Catalunya com al País de Gal·les.

Aquest estudi no pretén miticar Esyllt Thomas Lawrence des de cap punt de vista. Més aviat tot el contrari. Lawrence no és una gura cabdal del món intel·lectual gal·lès o català. Lexamen de la seua trajectòria des dels anys deducació universitària a Cambridge i lestada a la Facultad de Letras de la Universidad de México, a més de quaranta anys entre Arenys de Munt i Arenys de Mar, mostren una dedicació constant a les lletres i a dues llengües minoritàries, la gal·lesa la pròpia i la catalana la dadopció. Aquesta dedicació en cos i ànima es va limitar, però, a donar uns fruits que rarament traspassaren les fronteres de lassaig breu, de la traducció, o de larticle periodístic i, per mol tes raons que explicarem, lescriptora mai no va veure publicat cap dels treballs de recerca més extensos que havia emprès amb il·lusió i esforç.

A propòsit de la proliferació destudis biogràcs o homenatges pòstums a escriptors, es preguntava amb encert la poeta Teresa dArenys fa uns anys (17 de març de 1997):

¿Què dimoni nhem de fer, nosaltres, dels detalls quotidians i trivials dun magníc autor ja difunt? De segur que si ell tornés a parlar ens aconsellaria que estiguéssim per la seva obra que és en denitiva la transformació de tots el materials en brut duna vida, i ens traguéssim de la barretina lobsessió per les «restes negres» que el seu esperit ja ha abandonat.

Lexistència privada de Lawrence es troba embolcallada amb cert misteri. A lArxiu Ferran de Pol-Lawrence de la Biblioteca P. Fidel Fita, dArenys de Mar, no hi ha cap carta que demostre el que pensava i sentia en la intimitat. Entre els fulls i fulls dexercicis de classe que es remunten ns als anys destudiant universitària a Cambridge, i contràriament a allò que es podria esperar duna anglosaxona protestant, no hi resta ni el més petit esbós duna amistat, duna con dència transmesa a les amigues britàniques, a les germanes i als germans, a la mare, als amics més propers. No hi ha a penes restes de la seua correspondència. Una possible raó que podria justicar el buit és que, com diu Ferran de Pol en una lletra al professor de català a Bristol, Antoni Turull, el 18 de gener de 1989, «a causa dun desprendiment de retina de la meva muller vam haver de deixar el mas on vivíem a Arenys de Munt i el trasllat de la biblioteca fou un veritable caos on perdérem molts papers». És possible, però poc convincent. De la mateixa manera, no hem pogut trobar cap exemple de text de creació literària narrativa

o poètica al seu arxiu, tot i que sabem que, si més no, va escriure a les primeries dels anys seixanta un relat titulat Un drac al jardí. El més probable és que la mateixa Lawrence sencarregara desborrar totes les pistes que podien haver con duït a dibuixar una apreciació més íntima de la seua persona.

Conta Teresa dArenys, lestimada amiga de Lawrence dels últims anys, que en «el transcurs de lúltima vetllada davant la llar de foc, copa de xampany a la mà», quan li va demanar pels treballs que havia escrit i com seria possible trobar-los en el pis per conservar-los, la malalta encomanà a ella i Enric Maass: «Estigueu per lobra den Lluís [Ferran de Pol] i beveu per mi quan jo no hi sigui». Per lobra den Lluís sha estat i per ella sha begut, també, però calia, a més a més, escorcollar i regirar larxiu de dalt a baix per unir les peces del trencaclosques que fou la vida de la gal·lesa.