AAVV - Documents de la pintura valenciana medieval i moderna I (1238-1400) стр 2.

Un treball, no obstant això, que no podia de cap manera detenir-se en el llindar de la meritòria contribució dels mencionats historiadors, sinó que havia de ser continuat amb el mateix interés i fins i tot amb un major rigor metodològic pels que tenim la responsabilitat de prosseguir amb lapassionant i a la vegada interminable estudi de la pintura valenciana medieval i moderna.

Va ser així com sota la meua direcció científica es va desenvolupar entre 1996 i 1998 un important projecte dinvestigació (I+D) finançat per la Direcció General dEnsenyaments Universitaris i Investigació de la Generalitat Valenciana, els principals investigadors de la qual estan al front daquest llibre. Va prendre forma llavors el citat projecte «Pere Nicolau», vertader esperó i punt de suport, com ja he assenyalat anteriorment, el qual, finalment, i dacord amb uns límits cronològics molt més amplis, sha convingut a denominar CIMM (Centre dInvestigació Medieval i Moderna), adscrit (com lanterior «Pere Nicolau») al Departament de Comunicació Audiovisual, Documentació i Història de lArt de la Universitat Politècnica de València, a què mhonre a pertànyer. Un treball ardu que sunia a una anterior ajuda a la investigació concedida en 1992 per lantiga IVEI (Institució Valenciana dEstudis i Investigació) de la Generalitat Valenciana als mateixos investigadors, i que al seu torn enllaçava amb un llarg camí que amb idèntics objectius ja va ser iniciada pel professor Ximo Company en 1987, sense interrupció fins a 1992, i sempre sota els eficaços i generosos auspicis de la desapareguda IVEI.

Sorgia així un equip dinvestigadors amb els quals em complau haver treballat durant els que al meu entendre van ser uns anys crucials, i amb els quals, duna manera invariable, vam traçar uns objectius que, per a la meua satisfacció personal, comprove que encara constitueixen la base fonamental daquesta publicació. Em referisc al tenaç i daltra banda urgent desig de reunir, per primera vegada i en un únic bloc ordenat cronològicament, lingent volum de tants documents dispersos sobre pintura valenciana. He de confessar que resultava tediós i fins quasi impracticable la consulta de tants textos (llibres i articles) publicats de forma molt dispersa en els espais més recòndits del panorama investigador espanyol. Simposava, per tant, reunir-ho tot (cosa gens fàcil), però, a més, urgia revisar-ho, completar-ho, confrontar-ho i estructurar-ho de nou des dun mateix criteri metodològic i amb noves i contrastades pautes paleogràfiques. Ni Sanchis Sivera ni Cerveró Gomis (per citar-ne tan sols dos exemples ben coneguts, i als quals daltra banda vam manifestar el nostre major respecte i admiració) van aportar al seu dia les síntesis o resums de cada document, amb la qual cosa tot especialista havia de rellegir tot el document (a vegades publicat de forma incompleta) fins a descobrir si vertaderament coincidia amb algun dels seus interessos investigadors. En aquest volum, en canvi, i com ràpidament podrà comprovar el lector, les síntesis apareixen duna manera ben indicada, i saporta a més les referències arxivístiques degudament unificades, així com qualsevol tipus dadvertiment en nota a peu de pàgina i la bibliografia pertinent.

Però no solament sha reunit, revisat i novament compilat tot el que es coneixia (que, insistisc, no és poc), sinó que es contribueix a més amb nombrosos documents inèdits, exhumats tots ells després duna llarga i pacient investigació en nombrosos arxius valencians: Arxiu del Regne, Xèrica, Sogorb, Gandia, Municipal de València, Protocols del Patriarca, Catedral de València...

Si a tot això afegim els valuosos índexs finals i la revisada i completa bibliografia amb què es tanca aquest primer volum, em pareix que és just concloure que estem davant dun valuós instrument de consulta que, si té continuïtat, com així ho esperem, constituirà sens dubte una important referència no sols en el marc de la historiografia de lart valencià, sinó en el mateix àmbit peninsular i europeu. Vull dir que instruments daquestes proporcions i daquest calat científic no són gens freqüents en lactual context de la història de lart occidental, per la qual cosa no resulta gens aventurat augurar-li un fructífer camí com a referent i fins i tot com a títol de sòlid paradigma metodològic.

És veritat que aquest primer volum ens deixa a molts historiadors amb una certa sensació de frustració i al mateix temps desperança, tenint en compte que només arriba fins a 1400. És a dir, es deté en la data en què vertaderament es produeix el gran despertar autòcton i autònom de lescola del Gòtic Valencià. Crec, no obstant això, que limportant ací no és descobrir o comprovar fins on sarriba, cronològicament parlant, sinó que em sembla molt més sensat i productiu determinar com saconsegueix, des dun fonamental i per a mi prioritari enfocament metodològic. De fet, no sembla massa aventurat preveure que si la bastimentada científica i intel·lectual que veu avui per primera vegada la llum pública té una sòlida base, els futurs volums, seguiran sent convincents.