Nancy Huston - Arbre de l'oblit

Títol original: Arbre de loubli

© Nancy Huston, 2021

Primera edició: març del 2022

© de la traducció: Marta Marfany, 2022

© daquesta edició: LAltra Editorial

Gran Via de les Corts Catalanes, 628, àtic 2a

08007 Barcelona

www.laltraeditorial.cat

Compost en Dante 12/15 per EditaPiaf

Producció de lePub: booqlab

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació daquesta obra requereix lautorització prèvia i per escrit de LAltra. Tots els drets reservats.

A Cécile Raynal

I a la memòria de JRC

...híbrids plens dargila i esperit...

PRIMO LEVI,

Il fabbricante di specchi

Ja no es tracta de dir, mestre.

Ara ja només es tracta de cridar.

ROMAN GARY, Tulipe

OUAGADOUGOU, 2016

Sortiu amb lHervé de laeroport de Newark el 12 de gener. A lescala a Brussel·les et compres una llibreteta negra, Shayna, i hi escrius les paraules BURKINA FASO en majúscules. Totes les entrades seran en majúscules a causa dels crits que ara es desfermen dins teu.

En arribar a Ouaga lendemà al matí agafeu una habitació al Kavana, un hotel sense pretensions que lHervé ja coneix, una mica apartat del centre. Desfeu les maletes, us traieu la roba, us dutxeu, feu lamor amb tendresa, us torneu a dutxar, us poseu roba neta.

LHervé tenia raó: lÀfrica és un xoc brutal. Tan bon punt sortiu a fer quatre passes pel barri, tots els teus sentits es desborden amb impressions noves. Calor intensa i seca. Una gentada pel carrer. Homes ajupits davant les botigues. Dones carregades amb nadons a lesquena i paquets increïbles al cap. Nois en moto que fan espetegar el motor i deixen núvols de fum negre. Canalla barallant-se entre la pols vermella. Construccions sense acabar. Voreres on sexposen fruites i verdures, deixalles i neumàtics, bateries i roba vella. LHervé texplica que aquella pudor omnipresent ve del plàstic europeu que crema a laire lliure per tota la ciutat, les vint-i-quatre hores del dia. Xivarri, confusió, dificultat. També, però, el somriure de la gent. I la música: el ritme suau del balàfon i el tambor, que, feble o frenètic, proper o llunyà, està sempre suspès en laire sense que se sàpiga don ve.

Lendemà del dia que vau arribar, el teu cos diu prou: entre la migranya i la diarrea, la fatiga i lestranyament, no pots sortir del llit. LHervé tacaricia els cabells, et fa un petó al front, engega laire condicionat, informa el senyor de recepció que la seva dona sestarà uns dies sola a lhabitació i que lhauran davisar si sarribés a restablir la connexió a internet, i sen va a una reunió de feina.

Al migdia menges un bol darròs al restaurant de lhotel, puges i et tornes a ficar al llit.

Quan et despertes, el dia ja declina, deuen ser les sis passades. El crepuscle arriba de sobte prop dels Tròpics. Travesses la petita habitació i et poses a la finestra, mirant el carrer de baix. Als Estats Units, et dius, pocs es poden imaginar una pobresa com aquesta. No, realment totes les famílies no tenen rentadora ni assecadora ni televisor ni nevera ni rentavaixelles ni cuina elèctrica ni congelador ni microones ni cotxe ni ordinador ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni...

LHervé et telefona per la línia de lhotel.

Et trobes millor, Shayna, reina?

(Tencanta com pronuncia malament el teu nom, que sona com shine, brillar, o shy, tímid, en lloc de shame, la vergonya.)

Sí, una mica millor.

He trobat uns amics de fa temps. Som al cafè Cappuccino, al centre. Et trobes prou bé per venir?

Daquella manera.

Digues a recepció que et demanin un taxi.

Rumies, prens una decisió: Mira, em sembla que val més que avui també descansi. Passa-tho bé, jo tespero tranquil·lament. Així demà ja estaré recuperada.

Testimo, Shayna, diu lHervé.

LA LLUM TORNA A POC A POC, FEBLE, ÉS DUN TO GROC CERÓS, MÒRBID. LESCENA SHA TRANSFORMAT EN LABERINT, UN DÈDAL DE PARETS ALTES DE GRANIT GRIS AL LLARG DE DISTàNCIES CURTES, GIREN SENSE AVISAR I PAREN DE COP I VOLTA. NENS DE TOTES LES EDATS NADONS, NENS PETITS, NOIS, ADOLESCENTS VAN A LES PALPENTES EN LA PENOMBRA. ALGUNS ESTAN DRETS, AMB ELS BRAÇOS ALLARGATS ENDAVANT, DALTRES ES BELLUGUEN A QUATRE GRAPES. XOQUEN AMB LES PARETS CONSTANTMENT. ELS NADONS NO BRAMEN, ELS MÉS GRANS NO GEMEGUEN NI PLORIQUEGEN. EN UN SILENCI ABSOLUT, VAN A LES PALPENTES BUSCANT LA SEVA MARE. QUAN TOPEN CONTRA UNA PARET, ELS FA MAL I EL PÚBLIC SENT EL DOLOR PATAM AL NAS, PATAPAM AL FRONT, PERÒ NO PLOREN MAI. HO INTENTEN FALLEN HO INTENTEN FALLEN HO INTENTEN TORNEN A FALLAR. ELLS

BRONX, 1945

En una habitació amb tots els llums apagats al bell mig del barri de Morris Heights a loest del Bronx hi ha un llit, en aquest llit un coixí, i damunt del coixí el preciós cap amb tirabuixons castanys dun nen de cinc anys. Dormia, en Joel, dormia tranquil, i un gemec lacaba de despertar.

Sasseu al llit, atabalat, sense saber on és, i es queda paralitzat en tornar a sentir el gemec. Un altre cop. I un altre. És horrible. Qui gemega és la seva mare, la Jenka. Aquell so horrible li surt de la gola en riuades amargues, interminables, com un vòmit. En Joel també sent, de fons, la veu del seu pare. Tan aviat en Pavel suplica a la Jenka que es calmi, tan aviat els seus grunyits de baix acompanyen els gemecs penetrants de la seva dona.