AAVV - Els llibres de Consells de la vila de Castelló II стр 3.

Del consell de la vila de Castelló al honrat en Pere Moster, jurat, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats a·n Lorenç Valentí, vehín de la dita vila, pessador e tenidor del pes de la dita vila, per pessar les farines e blats de aquella, sexanta sous moneda reals de València lo<s> quals li són deguts per la rahó desús dita.13

Al costat daquesta dimensió executiva, el consell tenia atribucions per elaborar la normativa que regulava nombrosos aspectes de la vida local, especialment econòmics. Ara bé, lautoritat municipal no deixava de ser delegada del senyor, en aquest cas el rei, de manera que els establiments i ordenacions que decretava el consell havien de comptar amb laprovació del batle local, el representat del poder senyorial en la vila.14 Així, per a validar el text de la disposició normativa, calia que constàs laprovació de loficial reial sota la fórmula, per exemple: «Ferma den Pere de Begues, batle, sau dret de senyor».15

Aquesta activitat legislativa podia arribar a ser tan intensa com per a produir una dotzena dordinacions a lany com succeí en 1384-1385, quan saprovaren normes sobre la venda de peix, de cereals i de vi,16 labastament de carn,17 la molta de blat,18 lentrada de ramats en lhorta19 o disposicions moralitzadores i de seguretat com el respecte a les festes religioses,20 la regulació del joc en els espais públics,21 la prohibició darmes vedades22 i lexpulsió de la vila de persones conflictives.23

En general, en les actes i en els albarans del consell es reflecteixen les incidències de la vida pública duna gran vila que, al darrer quart del segle XIV, tenia una població dun miler de focs. Es tractava duna comunitat de trets rurals però amb innegables funcions urbanes, dirigida per un grapat de prohoms on, al costat dels llauradors acomodats, destacaven els notaris i mercaders. Any rere any, en els llibres de consells es reflectia el cicle de la provisió dels principals càrrecs de govern, començant pels mateixos jurats el dia de la Quinquagèsima, quan es triaven també els consellers. En la primera sessió del consell, es nomenava el síndic o clavari és a dir, el tresorer i lescrivà dels jurats o de la vila, que, entre daltres comeses, tenia la de redactar el mateix llibre de consells. I també, tal com regulaven els Furs, la vespra de sant Miquel era elegit el mostassaf, loficial que vetlava per laplicació de les normes relatives al mercat i a lurbanisme,24 i per Nadal tenia lloc lelecció del justícia,25 en aquests dos casos amb la intervenció del batle reial, que designava loficial entre una terna que li presentava el consell.

Laltre gran sector de lactivitat administrativa que es reflectia en les actes era tot allò relacionat amb la fiscalitat i el deute públic municipal. La recaptació dels dos grans imposts, la peita i les cises o imposicions,26 amb totes les incidències relatives a les queixes dels contribuents o als incompliments dels recaptadors, ocupava una bona part dels llibres de consells. Les demandes extraordinàries del senyor de Castelló, el duc de Girona, el futur Joan I, i sobretot les dificultats per a fer front a lendeutament censalista, ocupaven una part considerable de les deliberacions municipals. En aquest sentit, es donava la circumstància que en 1384-1390 les rendes reials de la vila, en mans del duc de Girona, eren administrades pel consell. El motiu era que la vila havia hagut dendeutar-se per finançar el seu senyor i, en compensació, se li havien cedit les rendes de la batllia local per poder pagar-ne els interessos.27 Això suposava que la recaptació, la gestió administrativa i la supervisió dels comptes pels oficials reials, exigien nombroses disposicions del consell. Al seu torn, labastament de productes bàsics de consum com els cereals i la carn, i de laigua potable amb el manteniment dels pous de la vila, eren també uns afers públics que es registraven en tots els llibres de consell. Així mateix, la dimensió agrària de la vila, es posava de manifest en les disposicions relatives a la neteja de les séquies, les obres en lassut i en la prohibició reiterada i poc obeïda de sembrar arròs per motius de salubritat.

Encara que hi havia afers, com els esmentats, que es tractaven en tots les llibres de consells, també poden destacar-sen daltres que es donaren sobretot en uns anys concrets, Així, en 1384-1385 destaquen les demandes extraordinàries del duc de Girona per necessitats militars28 i la gran carestia de blat causada per la sequera.29 En bona mesura, el mandat de 1385-1386 estigué marcat per la crisi política que es desencadenà al voltant de lelecció del justícia, quan el batlle local es negà a nomenar cap dels candidats presentats pel consell, al·legant que no shavien respectat els Furs. Aquest problema sarrossegaria durant 1386-1387, quan, finalment, per una sentència de jutges comissionats pel duc de Girona, el consell hagué de rectificar i acceptar el nomenant dun altre justícia diferent al que havien triat.30 Durant aquest mateix mandat, la mort de Pere el Cerimoniós en gener de 1387 va quedar reflectida en les exèquies reials organitzades pel consell amb la sumptuositat que podia permetres una vila com Castelló.31 Finalment, entre els afers remarcables del llibre de 1389-1390, a banda de la revifada el conflicte al voltant de lelecció del justícia,32 pot esmentar-se la revisió que va fer el mostassaf de les mesures usades pels moliners locals per detraure el dret de molta, i la seua prohibició atès el caràcter fraudulent que tenien, cosa que va provocar les protestes dels moliners, que les defensaven com a costum establert en la vila.33