Jordi Masó - La biblioteca fantasma

Primera edició: gener 2018

Segona edició: gener 2018

Tercera edició: abril 2018

© Jordi Masó Rahola

© de la il·lustració de portada, Toni Benages Gallard

© daquesta edició, Editorial Males Herbes S.C.P.

Guilleries, 26, 1-2

08012 Barcelona

www.editorialmalesherbes.com

Les imatges de la pàg. 19 han estat cedides pel fons Mompou de la Biblioteca de Catalunya.

Dipòsit legal: B 24365-2017

Producció de lePub: booqlab

Disseny i maquetació: Eduard Vila / www.eduvila.com

Correcció: Cristina Carbonell

Sota les sancions establertes per les lleis, queden rigorosament prohibides, sense lautorització per escrit dels titulars del copyright, la reproducció total o parcial daquesta obra per qualsevol mitjà o procediment mecànic o electrònic, actual o futur incloent-hi les fotocòpies i la difusió a través dInternet i la distribució dexemplars daquesta edició mitjançant lloguer o préstec públics.

Truth is stranger than fiction because fiction

is obliged to stick to possibilities; truth isnt.

MARK TWAIN

Le vrai peut quelquefois nêtre pas vraisemblable.

NICOLAS BOILEAU

Els espectres dels llibres no escrits vagaregen

per les biblioteques com ànimes en un cementiri.

JOAQUIM ROIG I CORDELLACH, Proteu

Índex

Tot és veritat

Petges

Les set vides de Jindrich Novák

Detritus

El passeig de Sorrento

La Veu (1)

El traïdor

Retrobament

El període sifilític dAdolf Bausch

Els nois dOregon

Lexplorador

Lequilibri del món

Lenganyós refinament dels gestos o la fal·laç grolleria dels enamorats

El llegat

El mutis de Juliette Dumont

La Veu (2)

Proteu

El prodigi

Mig segon abans del xut

El sedàs del temps

La Decadència

El grafòman de Balsareny

Els escribes de lemperador

Farcells i llepolies

La posteritat

Lalè del diable

Self-made man

La Veu (3)

La ciutat invisible

Els espectres discrets

La guerra de Pirèsia

Mort i transfiguració de Nicolau Brichs

Notícia dHamelin

El temple

Mort dun retratista

La malenconia del caníbal

La Veu (4)

El llarg repòs

Progrés

Un excés dinspiració

Índex onomàstic

Bibliografia

Agraïments

TOT ÉS VERITAT

Lying, the telling of beautiful untrue

things, is the proper aim of Art.

OSCAR WILDE, The Decay of Lying

En un dels contes del meu llibre anterior, vaig inventar-me un compositor anomenat Frédéric Parés. Jo el vaig crear, va sortir de la meva imaginació, però ara he sabut que Frédéric Parés va existir.

En origen, el conte era un microrelat de poc més de tres-centes paraules titulat «Àlbum fotogràfic», que vaig escriure el 8 de gener de 2013. La vida daquest Parés embrionari era presentada en forma de set peus de fotografia extrets dun àlbum imaginari (lestructura formal lhavia manllevat duna novel·la de lescriptor anglès Jonathan Coe, The Rain Before it Falls). El meu Parés era un compositor tan mandrós que mai no havia acabat de compondre cap obra. Per donar-li més credibilitat, es mencionaven alguns testimonis apòcrifs, esclar dartistes i intel·lectuals ben coneguts com ara Cocteau, Hemingway, Man Ray, Satie i el pianista Ricard Viñes.

El petit conte va ser finalista en un concurs de microrelats, però de seguida vaig veure que era un text coix, que la història oferia més possibilitats de desenvolupament i, just un mes després, el 9 de febrer de 2013 (soc precís amb les dates com ho són els presumptes criminals que declaren davant dun jutge), vaig acabar una versió que era nou vegades més extensa. Els set peus de foto van passar a ser disset i el títol també va allargar-se: «Làlbum fotogràfic de Frédéric Parés». Guiat per la màxima dOscar Wilde, per qui lobjectiu duna obra artística era explicar mentides meravelloses, vaig proveir en Parés duna biografia exhaustiva i em semblava força convincent. Vaig proporcionar-li uns orígens familiars, amors i amistats, gustos i opinions, una malaltia, una afició, alguna mania i una mort absurda. En aquesta nova versió, larsenal de personalitats il·lustres sampliava amb compositors com ara Poulenc i Milhaud i el crític Vuillermoz, figures reals que acreditaven la infructuosa carrera creativa den Parés i que donaven versemblança al conjunt. Com més gran la mentida, més minuciosa ha de ser lexplicació.