Eduard Martí Fraga - El braç militar de Catalunya

EL BRAÇ MILITAR DE CATALUNYA (1602-1714)

EL BRAÇ MILITAR

DE CATALUNYA

(1602-1714)

Eduard Martí Fraga

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Aquesta obra va obtenir el XXXè Premi Ferran Soldevila de Biograa, Memòries i Estudis Històrics (Edició Extraordinària 2014), convocat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana. El jurat va estar integrat per Joaquim Albareda, Agustí Alcoberro, Josep Fontana, Josep Maria Muñoz, Vicent Olmos, Josep Maria Salrach i Sebastià Serra.

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial.

© Eduard Martí Fraga, 2016

© Daquesta edició: Publicacions de la Universitat de València, 2016

Publicacions de la Universitat de València

http://puv.uv.es publicacions@uv.es

Il·lustració de la coberta:

El setge de Barcelona pel comte de Peterborough el 1705 (gravat, 1780)

Maquetació: Textual IM

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ

I. EL VELL I EL NOU BRAÇ MILITAR

El Braç Militar abans de 1602

La creació de les ordinacions

II. EL BRAÇ MILITAR PER DINS

Del claustre al palau, de la caixa a larmari

Un braç de militars

La Junta Plenària i lassistència al braç

Un comú no insaculat

III. LA COMPOSICIÓ DEL BRAÇ MILITAR I LES JUNTES MENORS

Els ocials del Braç Militar

Una elit dirigent tancada?

Els advocats, el secretari i landador

Les juntes menors del Braç

IV. EL DESPERTAR DE LA NOBLESA CATALANA (1602-1699)

Abans dels Segadors

Un prestigi creixent (1640-1699)

Algunes valoracions

V. UNA NOVA INSTITUCIÓ PER LA DEFENSA DE LES CONSTITUCIONS? (1700-1705)

Introducció

Els primers enfrontaments (1700-1702)

Canvi de guió: el cas dArnald Jäger

La Corona reacciona

Un braç militar o un braç constitucional?

VI. LA CONSOLIDACIÓ DEL BRAÇ MILITAR (1706-1714)

Introducció

Les Corts de 1705 i la Conferència dels Tres Comuns

El Braç i Carles III

El nou paper director

BALANÇ FINAL

ANNEXOS

Annex 1: Els ocials del Braç Militar (1622-1714)

Annex 2: Temes tractats pel Braç Militar (1623-1714)

BIBLIOGRAFIA

INTRODUCCIÓ

En un informe enviat a Felip V el 1715, José Patiño considerava que el Braç Militar «era un congreso de todos los caballeros de Cataluña que se juntaban por su arbitrio fuera de Cortes y en cualquier tiempo». El futur intendent general de marina i un dels artífexs del cadastre que saplicà a Catalunya després de la derrota de 1714 destacava que

de algunos años á esta parte, por descuido ó tolerancia de los ministros, [el Braç] se había hecho formidable y se entrometía en todas las materias de estado, publicándose celadores de la observancia de sus fueros.1

La historiograa catalana ha destacat sovint el paper dirigent que va exercir el Consell de Cent durant la guerra de Successió i ha remarcat la gura de Rafael Casanova qui, tot i ser partidari del diàleg amb Berwick, va seguir lluitant l11 de setembre de 1714 ns a caure ferit amb el pendó de Santa Eulàlia. No sha parat prou atenció però, a la persona que el va substituir en la responsabilitat daixecar el pendó, que no era un conseller o un diputat, sinó Joan de Lanuza, protector del Braç Militar.2 Aquest fet és indicatiu del prestigi que la noblesa havia adquirit durant la guerra de Successió, prestigi que havia començat amb Carles II, moment en el qual, en paraules de Morales Roca, «adquiere mayor preponderancia el papel político del Brazo Militar, como representante del estamento nobiliario en Cataluña».3 Però això no sempre havia estat així. Juan Luis Palos constata les dures protestes que el Braç va fer al Consell de Cent i a la Diputació el 1641 per ser exclòs de la redacció del jurament de Lluís XIV.4

Ja fa anys que Núria Sales va destacar laparició durant el segle XVII dun

Braç militar que coexistirà a redós de lhomònim i tradicional. Lantic Braç Militar és lordre nobiliari, amb representació en Corts i Diputació, presidit pel duc de Cardona. El nou braç militar (...) no té cap president sinó un protector que no és mai el duc de Cardona i és de fet una mena dassemblea de notables interestamental, que inclou ciutadans honrats.5

burguesía no barcelonesa en ascenso con tendencia a ennoblecerse y una pequeña nobleza igualmente periférica ocuparon poco a poco un lugar cada vez más importante en Barcelona y, a partir de allí en la economía del país.

Aquests sectors ens diu foren els «agentes capitalizadores que estaban al frente de la transformación económica».17 La «refundació» del Braç Militar el 1602 a Barcelona i la seva vitalitat durant els anys trenta són un signe daquestes transformacions i de la voluntat duna part de la petita noblesa «aburgesada» destar a prop dels nous centres econòmics de poder.

Va ser a la segona meitat del segle XVII quan aquests canvis qualitatius van esdevenir quantitatius. Josep Fontana va constatar el creixement de lactivitat del port de Barcelona a la darreria de la centúria (1693-1699), especialment en les importacions i en les exportacions del sector tèxtil, fet que mostrava làmplia connexió de la capital amb els principals centres productius europeus.18 El 1716 Torras i Ribé constata lexistència de 444 corresponsals de companyies catalanes a tot Europa, però molt especialment a les grans capitals del nord.19 Els estudis de Benet Oliva,20 dIsabel Lobato i de Pere Molas sobre el desenvolupament de les companyies comercials a la segona meitat del segle XVII no han fet sinó conrmar aquesta visió i posen de manifest que una part molt important de les companyies tenien una estructura doble de mercaders i de petita noblesa. Eren aquests darrers (cavallers, ciutadans honrats de Barcelona) els socis capitalistes i els mercaders, botiguers de teles, etc., els qui gestionaven el dia a dia de lempresa.21 Companyies com la coneguda Duran, Llorenç i cia. estaven formades per una gran varietat de membres, que anaven des de corredors dorella (Josep Mata), a botiguers de teles (Rafael Vilar), mercaders (Josep Duran) i cavallers (Joan Lapeira).